ETAPA 2: PORTOMARIN – PALAS DE REI (25KM)
Es toca diana a les 6.30 h, però ens aixequem a les 7.15. Com es aquest grup de menorquins es fa notar, fem un poc d’escàndol i tot s’alberg sap que ja esteim aixecats. Na Bel no hi és a temps de fer-nos callar. Segueix es descontrol total. Ara anem a berenar, ara no (es bar està tancat), ara partim, no, millor més tard, fem un cafè a sa màquina,no, ja el farem per es camí... Total, perdem es temps, hores de son i hi ha un poc de mal rollo perquè resulta que alguns s’han pres un cafè, altres mentre estiraven, altres recollien, altres menjaven.... CAOS!! Açò ho hem d’aclarir.
As final hem partit a les 8.30 amb fosca negra, pluja, fred.... de tot! Com que molts s’han quedat sense berenar, decidim que a les 9.30-10h farem una “parada técnica”. Però camina que caminaràs, no trobem res, només pluja, vent i fred. Ni un poblet, aldea o refugi. Finalment trobem es gran poble de Gonzar, mos dona sa benvinguda una vaca morta que alguna momosa no li fa cap gràcia. Mal asunto... Es primer bar on anem no tenen massa ganes de fer negoci (cosa molt habitual per aquestes terres) i diu que no te pa. Li demanem a sa poma randa des bar si n’hi ha algun altre i ens diu que no ho sap. – Mentidera!! Vols dir que a un poble d’unes 10 cases, ningú per es carrer i una vaca morta, no sap que a menys de 100m n’hi ha un altre????- Noltros molt espavilats arribem abans que altres peregrins (es xino, es japonesos, que són coreans, es des capes quechua, ses holandeses.... ) i mos fotem totes ses reserves de pa des local. Sortim com a nous, però una vegada fora ens trobem amb un clima més propi del polo nord que de Galicia, collons quin fred!!!
Seguim es camí com un autèntic grup, res de subgrups com ahir i tot es fred i s’aigua xalam la mar. Es camí és més bé avorrit i lletget. Ni hi ha ni on posar segells a sa credencial. I jo me deman: Hi ha vida a part de cans i vaques a aquests pobles? No se’n veu una ànima. Quasi as final d’etapa, surt és solet, ara és hora Pere meu, però també entri i entri qualque ruixada. A les 15h estem a punt d’arribar a Palas, ens queden només 1,5km . Hi ha un restaurant amb menú del peregrino i quedem a dinar. Com que estem tot sols mentre esperem mos posem a fer es estiraments de rigor, tot un espectacle. Es dinar bé i divertit, però quan ens aixequem....ses cames i es genolls no mos duen. Amb aquestes condicions, afrontem es tram més dur d’avui, i mira que és curt.
Palas no és massa cosa, ses motxilles de na Marga i na Pili , en teoria, són a un alberg que resulta que està tancat, però sa madona, que deu ser una de ses poques que vol fer negoci, en veure un grup gros ens ofereix obrir-lo per noltros. No ens acabem de decidir i mira que te bona pinta. As final, però tornem a pujar sa costeta i quedar. Quin luxe tenir un alberg només per noltros , a més està net, nou i aclarit i val 10€. Ens instal·lem i anem a rodar. N’hi ha alguns que fan compres d’urgència. Sa capelina d’en Ferran ha quedat desintegrada per es camí i sa d’en Pere du es mateix camí. Na Cati demostra es deu domini de castellà i amolla a un parell de botigues : ¿ A qué hora cierran las botigas ? i que la capelina (que realment es diu capa) le ha salido muy flaca, fot-li!! Na Marisa i jo ens comprem un samarreta tèrmica, perquè açò és fred que he passat avui !!
Es sopar, bé, correcte i amb bon ambient. A les 22h tornem tots cap a s’hotel Palace, en realitat tots no, es singles masclets ( Pablo i Pere) enreden també a en Ferran per descobrir sa nit a Palas i fer uns “orujos”. Na Cati arriba fina, tota picada. Decidim nominar en Ferran i com no vagi viu expulsar-lo, es perdrà es viatge a London . Sa juerga no els hi dura massa, un sms misteriós el s fa tornar, de totes maneres no hi havia gaire festa. Desprès d’uns quants pets (n’hi ha que estan fins) anem a dormir, però no apaguem es llum perquè jo he d’escriure es cròniques des Frikygrinos, com n’hi ha dos que remuguen apag es llum, així que es segon dia acaba a les 23.11h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada