dijous, 22 de desembre del 2011

CRONIQUES (de na MARTA) DE SANTIAGO


                                   29-10-2011 – SANTIAGO
Després de berenar de xocolati amb xurros a n’es bar més enfora que hi havia ( i mira que n’hem passat cents), anem a cercar sa Compostela i no Compostelana com molts deim. Tots, menys en Pedrito, diem mentides basta ens donin s’autèntica. Hem fet es camí per motius religiosos i altres. Mentiders! En canvi en Pere diu sa veritat i n’hi donen una amb un Santiago que ocupa tota sa fulla.
Avui no ens podem perdre sa missa del peregrino, ja que en Joan serà dalt l’altar. Però abans deixem es cutre-hostal i anem a “s’hotelasso” que na Marisa ens ha reservat, un 5 estrelles, senyores!! Jo diria que fins i tot 6. Ses eMes (Marta i Marisa) acollim a sa Pe (Pere), açò si, el feim dormir a n’es plegatín. Desprès d’instal·lar-nos, sortint pitant cap a la Catedral.
Arribem un pèl tard i ens perdem s’ intervenció d’en Joan. Està ple de gent i entre ells molts des companys de camí. La veritat és que resulta emocionant veure en Joan allà dalt amb sa túnica. Ara ens haurà de donar classes de litúrgica ja que ens perdem un poc durant sa missa.
Tenim sa gran sort de veure es Matafumeiro (com diu algú des grup), però li podrien ben dir ja que des fumaté quasi ens intoxiquem. As final en Joan fa saber a tothom que som allà, quin honor! Desprès de sa missa ens acomiadem des director espiritual i sa infermera, que tornen cap a casa, noltros quedem fins demà. Na Patri, també esquilla , se’n va amb una amiga. Cada vegada som menys.
Decidim anar de pintxos i tapeo, però com surt un poc car i es fondo no dona per tant, desprès de donar unes quantes voltes decidim fer es nostro darrer menú del peregrino, sort que hi ha unes quantes variants. En haver dinat, cadascun parteix per lliure, uns de compres, es altres de turisme... Quedem a les 19h a sa piscina de s’hotel .
Després de fer el lero per s’spa, ens dutxem i aclarim, sobretot es qui s’han comprat roba i sortim a sopar. En Joan M. Riuda, na Pili i na Marga passen i na Patri encara tresca amb s’amiga. Així que es més “marxosos “(Ferran, Cati, Marisa, Pere i Marta) seguim es consell des recepcionista i sopem la mar de bé a base de torrades. No volem saber res del menú del peregrino! Com cada vespre, anem a fer un orujo a el bar la Cueva on na Marisa i jo analitzem sa decoració setentera. Com esteim cruixits, tornem cap a s’hotel , Hem d’aprofitar es llits, segur que són comodíssims.

30-10-11 – RETORN A CASA

A les 9.30 quedem per berenar. Hi ha un bufet amb molt bona pinta. Quin tiberi ens fotrem!!
Comencem inspeccionant i provant i com que tot és bo, acabem posant-nos ses botes: panets, formatge, ous remenats, pastes, fruita, natilles, arròs amb llet, cereals , iogurt..... Ens aixequem tota s’estona i quan un diu, - Qué bo és açó! – ho hem de provar a la força. Açò serà un berenar-dinar-sopar. Sortim rodant com a pilotes. Com hi ha una cursa important i tota sa ciutat està tallada, decidim sortir amb temps cap a s’aeroport. Es nostro taxista, se’n va malalt de pensar que en Pere té dues dones. Fins i tot l’abraça.

Ara si que ja s’acaba, facturem ses motxilles directe a Menorca. A Barcelona sa que els abandon som jo, ells segueixen fins Menorca. Ara si que és es final, quina xalada!! Se m’ha fet curt i pens, - Pere, hem de muntar algo ja!!!

CONCLUSIONS I ALTRES COSES (S’accepten comentaris):

·      Som una nova espècie de peregrins, es FRIKYGRINOS
·      Na Bel té vàries especialitats: curar ampolles i fer callar a sa gent.
·      A en Pere li fan olor es peus, encara que digui que són es de na Marisa.
·      Na Marisa arranja càmeres de fotos amb 4 tocs damunt sa taula.
·      Sa roba que vénen com impermeable, no ho és (sobretot quan cauen 60L/m2)
·      Ses capelines de 5€ són una merda!
·      Es pop de Melide és boníssim
·      Na Mari Carmen té es pitjor bar de Santiago.
·      Tenir un “nyinyer “ al grup te soluciona moltes coses.
·      Fent es Camí, no emmagreixes, al revés, engreixes.
·      Basta dur només un parell de càmeres perquè sinò entre tanta foto no saps quina triar
·      Qué bé cau es ribeiro!
·      I es orujos també!
·      Na Pili és molt pagadora, tot d’una treu sa cartera
·      En Joan no ronca tant com pensaven
·      Li hem de donar les gràcies a en Reyes per es taps
·      En Ferran no frissa mai

dimecres, 21 de desembre del 2011

CRONIQUES (DE NA MARTA) DE SANTIAGO

ETAPA 5: PEDROUZO – SANTIAGO

A 5.10 H de sa matinada es de s’alberg ens encenen es llums. Per equivocació? És s’hora habitual d’aixecar-se? Es altres peregrins, que ja ens coneixen, s’han venjat de noltros per es girigall que hem fet cada matí? Però amb aquesta llumenaria no hi ha qui dormi. Jo tota empanada pens que és hora d’aixecar-se i sent una veueta (Marisa) que diu : “ que són les 5.20!”. Així com puc, me faig una cova amb es sac i aconsegueix dormir, de mala manera fins les 7. Tot i ser privat a aquest alberg a les 8 te foten as carrer.
Avui na Marga fa es anys (56), tots fem com si res i a s’hora de berenar li fem una sorpresa amb espelmes i un regalàs, que en principi era d’en Pere. A les 9.30 comencem a caminar, oh!
Això ja s’acaba, avui afrontarem s’etapa final i fins i tot sembla que farà solet. En Pere fa es valentot i va amb calçonets curts i màniga curta però és prest i es tapa.
És un gust caminar amb bon temps i si a n’açó li afegim s’emoció de saber que ja arribem tot és xauxa . Caminem, fem ses darreres fotos , ens trobem a tota sa tropa de sempre i amb un tres i no res arribem a Monte do Gozo.
Fem una arribada triomfal, com es habitual es menorquins es fan notar, crec que tothom es dona compte que hem arribat. Un grup de japonesets , flipa i ens fan fotos com a locos. Com s’arribada ha quedat molt bé i no tenim proves gràfiques, fem sa repetició de sa jugada.

Ja es veu Santiago!!!!! “Se huele se siente, Santiago está presente”.Fa mesos que esperem aquest moment, ha costat però val la pena. Anem a veure ses escultures des peregrins i ens tornem a trobar amb es nipons. Ens aplaudeixen ( es deuen pensar que fa mesos que caminem), ens fan fotos, unes ens mostren a fer papiroflèxia o origami, es altres es miren sa samarreta d’en Pere amb atenció mentre sa guia els hi diu que ja és hora de partir. Viva el caos! A aquests menorquins els coneixeran fins i tot al Japó.
Quedem a dinar a n’es bufet, na Marga ens convida a tots, quin detall. Es dinar és flacot, s’especialitat de la casa és ternera gallega amb gust de be i ses cambreres són amables i atentes (si, si...).
A les 15h partim cap a Santiago i la veritat és que és com un passeig. Entrem a sa ciutat i fem es darrers metres. A les 16.20 arribem a sa plaça de s’Obradoiro i repetim s’entrada triomfal de Monte do Gozo. Es  menorquins han arribat!!!! Prova superada!! Es dies de patiment per sa pluja valen la pena. Desprès de fer ses fotos reglamentàries i lluir sa bandera de Menorca que na Marisa ha traginat tot es camí, entrem a la Catedral ( i no sa Catedral). Fem una volteta i mentre ells queden a abraçar-se al apòstol en Pere i jo partim a cercar sa pensió Teodomiro .
És molt cèntrica però també molt cutre. I que vols per 15€? Ens instal·lem i dutxem i totes ses nenes amb en Pedrito, anem de compres. Es nostros dies de peregrinos són història, ara som turistes consumistes. Estem farts de s’uniforme de peregrí . Tots es compren un “modelito “, no semblen es mateixos. En Pedrito està preciós!
A hora de sopar, “tiramos la casa por la ventana” i mos fotem una mariscada. Sa presentació és espectacular però no mata de bona. En César (es recepcionista) ens l’ha recomanada, segur que té comissió. En haver sopat rodem un poc i hi ha un ambientàs. Anem a un bar autèntic, sembla de “Cuentame”, i bevem s’orujo reglamentari. Es tard i partim cap a sa pensió.
Na Marisa es prepara per anar a dormir, na Cati és dins es WC. Mentre fem cola per entrar aprofitem per fer sa darrera xerradeta. A aquest alberg, et conviden a una birra al seu bar i és una pena deixar-la perdre. Així que quan na Cati surt des WC, decidim anar a n’es bar a xumar de gratis. Ho deixem tot: necessers a s’escala, llums encesos, porta oberta... i sortim per sa porta falsa. “La noche nos confunde”. Entrem, na Marisa molt animada i demanem ses cervesetes, menys na Pili que segueix amb sa Coca Cola. Hi ha genteta, molt jove, la veritat és que no és es nostro estil. Partim tot d’una i amb una correguda tornem a sa porta principal i seguim sa rutina des vespre com si res. Tots es Singles dormim junts. Ja n ‘hi ha prou de passar dia!