dissabte, 12 de novembre del 2011

CRÒNIQUES (DE NA MARTA) DE SANTIAGO

ETAPA 4: RIBADISO –PEDROUZO

Oeeeee! I segueix plovent, visca! M’han dit que tot es vespre ha plogut i fins i tot tronava, en fan de bo es taps den Reyes! Ens aixequem a les 7.30 passades, com sempre s’estudi sembla un galliner i hi ha burdell per tot. El que passa és que avui no esteim tot sols. A les 8.30 partim a berenar i he de dir que me fa un poc de vessa partir amb sa que cau defora, sa meva capelina (a mitges amb en Pedro) està desintegrada, no crec que resisteixi una etapa com sa d’ahir. Per es bar comenten que ahir van caure 60 lts/m2, noltros tenim s’honor de saber el que és, ho van emplomar tot. Abans de partir, improvís una capa d’emergència amb unes bosses de plàstic que trob pes fems, just sembl un caramel·lo de taronja, però crec que servirà. A en Pere li faig uns funda per sa motxilla.
Després de fer es roncero, comencem a caminar “bajo la lluvia” i jo a suar, ja que es plàstic no transpira, però no me bany. Es paisatge és molt xulo, bosc, verd i aigua, molta d’aigua que raja per tot, qué polit seria veure-ho des de una finestra.... Segueix plovent, no com ahir,” sin prisa però sin pausa.” Arribem a sa insulsa Arzúa (segons sa guia), no trob capelines de qualitat així que continuï amb es plasticot. Seguim caminant i passem de llarg alguns d‘aquests pobles típics de per aquí on mai hi ha ningú, ni siquiera vaques mortes. A les 12 aturem a berenar, i a qui ens trobem? Mai no, a tota sa tropa de peregrins amb qui comentem sa històrica etapa d’ahir. Ens diuen que demà es temps millora, a veure si és ve.
Seguim caminant entre basses i fangueti .La veritat és que som bé un grup de Frikigrinos: Tenim dos templaris (Joan i Bel) que es resisteixen a que sa capelina es rompi i la duen apedaçada amb precinto marró. Com damunt des pit duen una creu, semblen templaris. Dues amb es calçons arromangats (Marisa i Marta) que una a part du una capelina hand-made, na Quasimoda (Patri) amb sa capa i sa motxilla és bé ell, en Riquiño (Pere) també amb uns funda hand–made....
A les 15.30 arribem a Pedrouzo, estem només a 20 km de Santiago, ja sentim s’olor. Ens instal·lem a un alberg molt xulo i acollidor, ens troben en Dani de Dènia, ses holandeses, es italians... Tothom es fa net ses botes com s locos, llevant es fang acumulat. També fan secadores, es Nyinyer monta estenedors amb es garrots de caminar (ho copiem d’altres peregrins). Comencem a treure menjar , fer burdell, sa infermera Bel fa cures de peus amb bufetes, feim una sessió d’estiraments i de passo m’esguerr un dit de sa ma. Passem un capvespre tranquil. Mentre uns van a voltar per es poble, altres es queden fent gestions per trobar alberg a Santiago i és que hem decidit arribar-hi demà i no dissabte.
A les 19.30 quedem per sopar, fem un menú del peregrino, molt bo per cert, xalam, bevem vi, reim i ens batiem:
Pedro: Riquiño
Bel : Templaria o infermera
Joan: Templario o director espiritual
Joan Mercadal Riuda: Tigretón, és es nostro fisio i es tigre és es seu aliat.
Marga: Tigretona (dona den Tigretón) o sa que ho gros (diafragma)
Pili: sa que ho te petit
Patri: Quasimoda, però ella s’estima més sa mumosa.
Ferran: Bota escoba
Cati: Ampolla o bufoga (per com te es peus)
Marta: Caramel·lo de taronja o personal trainning
Marisa: no ho tenim clar.

En Joan M. Riuda fa una classificació tipus ciclisme, que demà farà pública.
Així acabem es dia, de tranquis. I demà s’etapa final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada