CRONIQUES (de na MARTA) DE SANTIAGO

                                   29-10-2011 – SANTIAGO

Després de berenar de xocolati amb xurros a n’es bar més enfora que hi havia ( i mira que n’hem passat cents), anem a cercar sa Compostela i no Compostelana com molts deim. Tots, menys en Pedrito, diem mentides basta ens donin s’autèntica. Hem fet es camí per motius religiosos i altres. Mentiders! En canvi en Pere diu sa veritat i n’hi donen una amb un Santiago que ocupa tota sa fulla.

Avui no ens podem perdre sa missa del peregrino, ja que en Joan serà dalt l’altar. Però abans deixem es cutre-hostal i anem a “s’hotelasso” que na Marisa ens ha reservat, un 5 estrelles, senyores!! Jo diria que fins i tot 6. Ses eMes (Marta i Marisa) acollim a sa Pe (Pere), açò si, el feim dormir a n’es plegatín. Desprès d’instal·lar-nos, sortint pitant cap a la Catedral.

Arribem un pèl tard i ens perdem s’ intervenció d’en Joan. Està ple de gent i entre ells molts des companys de camí. La veritat és que resulta emocionant veure en Joan allà dalt amb sa túnica. Ara ens haurà de donar classes de litúrgica ja que ens perdem un poc durant sa missa.

Tenim sa gran sort de veure es Matafumeiro (com diu algú des grup), però li podrien ben dir ja que des fumaté quasi ens intoxiquem. As final en Joan fa saber a tothom que som allà, quin honor! Desprès de sa missa ens acomiadem des director espiritual i sa infermera, que tornen cap a casa, noltros quedem fins demà. Na Patri, també esquilla , se’n va amb una amiga. Cada vegada som menys.

Decidim anar de pintxos i tapeo, però com surt un poc car i es fondo no dona per tant, desprès de donar unes quantes voltes decidim fer es nostro darrer menú del peregrino, sort que hi ha unes quantes variants. En haver dinat, cadascun parteix per lliure, uns de compres, es altres de turisme... Quedem a les 19h a sa piscina de s’hotel .

Després de fer el lero per s’spa, ens dutxem i aclarim, sobretot es qui s’han comprat roba i sortim a sopar. En Joan M. Riuda, na Pili i na Marga passen i na Patri encara tresca amb s’amiga. Així que es més “marxosos “(Ferran, Cati, Marisa, Pere i Marta) seguim es consell des recepcionista i sopem la mar de bé a base de torrades. No volem saber res del menú del peregrino! Com cada vespre, anem a fer un orujo a el bar la Cueva on na Marisa i jo analitzem sa decoració setentera. Com esteim cruixits, tornem cap a s’hotel , Hem d’aprofitar es llits, segur que són comodíssims.

30-10-11 – RETORN A CASA

A les 9.30 quedem per berenar. Hi ha un bufet amb molt bona pinta. Quin tiberi ens fotrem!!

Comencem inspeccionant i provant i com que tot és bo, acabem posant-nos ses botes: panets, formatge, ous remenats, pastes, fruita, natilles, arròs amb llet, cereals , iogurt..... Ens aixequem tota s’estona i quan un diu, - Qué bo és açó! – ho hem de provar a la força. Açò serà un berenar-dinar-sopar. Sortim rodant com a pilotes. Com hi ha una cursa important i tota sa ciutat està tallada, decidim sortir amb temps cap a s’aeroport. Es nostro taxista, se’n va malalt de pensar que en Pere té dues dones. Fins i tot l’abraça.

Ara si que ja s’acaba, facturem ses motxilles directe a Menorca. A Barcelona sa que els abandon som jo, ells segueixen fins Menorca. Ara si que és es final, quina xalada!! Se m’ha fet curt i pens, - Pere, hem de muntar algo ja!!!

CONCLUSIONS I ALTRES COSES (S’accepten comentaris):

·      Som una nova espècie de peregrins, es FRIKYGRINOS

·      Na Bel té vàries especialitats: curar ampolles i fer callar a sa gent.

·      A en Pere li fan olor es peus, encara que digui que són es de na Marisa.

·      Na Marisa arranja càmeres de fotos amb 4 tocs damunt sa taula.

·      Sa roba que vénen com impermeable, no ho és (sobretot quan cauen 60L/m2)

·      Ses capelines de 5€ són una merda!

·      Es pop de Melide és boníssim

·      Na Mari Carmen té es pitjor bar de Santiago.

·      Tenir un “nyinyer “ al grup te soluciona moltes coses.

·      Fent es Camí, no emmagreixes, al revés, engreixes.

·      Basta dur només un parell de càmeres perquè sinò entre tanta foto no saps quina triar

·      Qué bé cau es ribeiro!

·      I es orujos també!

·      Na Pili és molt pagadora, tot d’una treu sa cartera

·      En Joan no ronca tant com pensaven

·      Li hem de donar les gràcies a en Reyes per es taps

·      En Ferran no frissa mai